Respiració complerta o respiració yóguica

La respiració complerta o respiració yóguica és una tècnica de pranayama.
Prana = energia vital
Yama = control
La majoria d’exercicis de pranayama són de respiració.

En el nostre cervell els centres que regulen la respiració i les emocions estan molt pròxims i s’influeixen mútuament. Quan apareix una emoció pertorbadora, com la por, l’ansietat o l’angoixa, el primer que succeeix és que s’altera la respiració, es suspès o es torna més ràpida i més superficial. La tècnica del Pranayama està basada en el fet que el camí invers també és possible.

Si aconseguim calmar la respiració, les nostres emocions també es calmaran.

Les qualitats de la respiració quan practiquem Pranayama són: llarga, suau, constant, uniforme, al mateix temps que suau i subtil. Respirant pel nas sempre que sigui possible i si no s’indica el contrari.

La postura més habitual per practicar Pranayama és assegut d’una manera ferma i estable, una postura que es pugui mantenir còmodament per molt de temps. Amb l’esquena recta però no encarcarada i amb el pit obert per facilitar la respiració. També es poden adoptar altres postures, com ara estirat al terra (savasana) o en el llit.

 

la Respiració complerta

BENEFICIS: Crea una sensació d’espai en el cos alleujant-ne la tensió. Incrementa la capacitat pulmonar i l’oxigenació cel·lular. Augmenta la vitalitat de l’organisme. Calma i enfoca la ment. Ajuda a moderar estats d’ansietat. Ajuda a regular el sistema nerviós simpàtic.

POSICIÓ: Es pot practicar en qualsevol posició, que ens permeti tenir l’esquena recta i el pit obert, perquè res obstaculitzi la respiració.
La postura més habitual és asseguda còmodament i estable. Però també es pot practicar de peu, estirat, etc.
El primer cop que es practica es recomanable fer-ho estirat al terra i panxa amunt, així un pot centrar tota l’atenció en la respiració, sense haver d’estar pendent de la posició del cos.
En tot cas, el més important és que el practicant estigui el màxim de còmode. Es poden utilitzar mantes i coixins col·locats estratègicament per millorar la confortabilitat. Per exemple un coixí gran situat sota els genolls, fa que la postura es torni més relaxada.

savasana

  1. Observa la respiració tal i com és. Si vols pots posar una ma a l’abdomen i l’altra a les costelles per sentir millor la teva respiració. No intentes modificar res, no més observa. Cóm és la teva respiració? Curta, llarga, profunda, superficial, fluida o a batzegades? Hi ha algun punt d’on sorgeix la respiració? Etc.
  2. Practica a dirigir la respiració a les diferents zones del tronc:

Cap a baix, abdomen. Aquesta és una respiració especialment relaxant. Et pots imaginar que tens un forat al melic i que respires a través d’aquest forat. De fet, fa molt temps, quan estaves al ventre de la teva mare respiraves pel melic. Sent com la teva panxa s’infla i es desinfla amb la respiració.

Si sents que tens moltes tensions a la panxa, pots expulsar l’aire per la boca, fent com un sospir. Inspires inflant l’abdomen i visualitzes com l’aire de la respiració s’impregna d’aquestes tensions que després expulses per la boca… Uuuuffff…

Zona mitja i lateral. Cap al pit obrint les costelles cap endavant i cap als costats, fins a les aixelles. Utilitzant al màxim la teva capacitat toràcica. Aquí, també si sents moltes tensions al pit pots expulsar l’aire per la boca com he explicat en el punt anterior.

Zona alta, cap a les clavícules. És una respiració molt més curta i superficial que les altres.

Cap enrere, cap a l’esquena. Aquí també podem distingir zones: baixa o lumbar, mitja o dorsal i alta, cap a les espatlles.

  1. Respires en tres zones, baixa, mitja i alta. Comences enviant l’aire cap a la zona abdominal fins que està plena del tot, llavors comences a omplir la zona mitja, el pit fins a les aixelles i quan ja no cap més aire al pit, acabes d’omplir enviant aire cap a la zona més alta, cap a les clavícules. Buides també en aquest sentit, primer l’abdomen, després el pit i finalment la part més alta, fent una espiració llarga i profunda.
  2. Poc a poc vas unint aquestes tres zones fins que la respiració és un moviment continu dintre el teu cos. Comences enviant aire a la zona més baixa de l’abdomen, i vas pujant poc a poc, passant pel pit fins a les clavícules, en una onada continua, sense interrupcions, sense batzegades. Intentant que aquesta respiració sigui cada cop més fluïda, natural i fàcil de mantenir.